Doncs, com cada any per aquestes dates, més d'un cop hem de passar per aquests paisatges prenadalencs per a fer les compres d'última hora. Passadissos abarrotats de caixes i gent carregada d'abrics, paquets, la llista del que vol la Clàudia, el Ramon, la Roser, l'Enric , la Núria, els Iaios, els Padrins... i, sobre tot, la cartera ben plena. Que no es noti que molta gent les passa magres. La pobra canalla no en te cap de culpa de la crisi dels grans. Fem-ho per ells que, després, tindran la joguina dins de la caixa, al fons de l'armari durant onze mesos, just abans de portar-la a la oenegé que la regalarà a algú amb no tanta sort com els nostres.
Entrades
2 comentaris:
Està a les nostre mans (mai millor dit) i amb els nostres fets no educar als nostres fills en l'esbojarrada abundància de compres perquè sí... tots n'hem tingut de regals que després no ens han agradat ... però amb la nostra manera de fer, aprenen... i són un mirall de les nostres actituds... ja ho has ben dit, FEM-HO PER ELLS, però amb seny, que també en sabem quan volem!
Crec que estem vivim un perìode de bogeria, comprar comprar, no parar ni a pensar si es bo fer-ho sobretot als nens, ja que tenen tot el que volen només obrint la boca. Nosaltres som d'altra generació, però no la canviaria per aquesta, ja que tenies la il.lusió d'esperar els regals en dades senyalades i no em puc queixar que he tingut el que he volgut. De qui depen perquè pari aquesta bogeria????? el que está clar que donar joguines que els nens s'han cansat de jugar a ongs perquè les puguin gaudir altres nens em sembla una iniciativa GENIAL.
Publica un comentari a l'entrada