skip to main |
skip to sidebar
És el que te aquest país... L'any passat vam patir una sequera extrema i aquest any no en sabrem que fer, de l'aigua. En quinze dies, el riu de Set, a passat de no existir a tenir una alegria que es permet el luxe i el plaer de fer córrer l'aigua i oferir-nos aquell so exuberant de l'abundància.
Aprofitem, abans que s'acabi la crisi del totxo per gaudir d'aquesta vista de St Llorenç.
Vindrà el sr Totxo amb la seva colla i faran un bloc de pisos per gent guapa i ni tan sols ells en podran gaudir.
Ja no hi són.
Mentre jo els retrataba, per l'altra banda, un gran diplodocus mecànic feia unes grans queixalades que se'ls va repartir com una mona de pascua amb uns quants congeneres seus que sels enduien en forma de runa lluny d'aquí.
El cementiri de coloms que ens van deixar l'Álvarez Cascos i el seu col·lega Siurana.
A l'aguait en passar per sota que no us regalimi un animal en descompossició.
Encara els haurem d'estar agraïts, que ens para el tren dins de la ciutat...
Entrades
