divendres, 15 de juliol del 2011

El Pla un altre cop

Immutable. Davant de tota aquesta colla de personal vingut de lluny, que tenen un color una mica més torrat que el nostre, el mercat del Pla, impassible. Buit per dintre i amb molt moviment humà per fora.
Passejant per aquest barri, diuen que el més conflictiu de la capital del Segrià, pots trobar una gran varietat de personal, de la que no volta pel carrer Major.
Una senyoreta molt simpàtica, que portava la faldilla molt curta amb unes cames molt morenes, em feia la guerxina somrient i em preguntava si volia anar amb ella. Un senyor molt prim i llarg que caminava molt encorbat em deia, amb una veu que semblava el Tom Waits després de veure's uns güisquis i fumar-se unes cigarretes, que em podia aconseguir qualsevol cosa que m'interesés. Una colleta de xicots joves una mica malfargats, blancs, que parlaven un espanyol una mica del sud i portaven, cada un d'ells, una gàbia tapada amb gabardina de quadres em miraven una mica de cua d'ull , com si no se'n refiessin de mi. Pot ser feien un concurs de cant de pardals. I una mica més cap allà tot d'homes del sud del desert africà amb les mans a les butxaques que semblava que no tenien res que fer. Pot ser era l'hora d'esmorzar...
La cosa és que, de conflicte, no n'he tingut pas cap, jo. Ni avui ni cap altre dia que he passat per aquí amb la bossa penjant i la càmara a la ma.
I el mercat del Pla, em sembla que tampoc...