dilluns, 31 de gener del 2011

Aquí jau el senyor Vilardell

És curiós com hem passat del "Aquí yace..." i ser colgat sota terra, en un forat per a tu sol, al "Família de..." en una paret plena de nínxols amb un forat pel darrera per a que hi càpiguin més familiars així que ho necessitin i així aprofitar més el terreny que està molt car.
 Dit això, crec que el senyor Vilardell, que va tenir la bona pensada de morir el dia que havia de nèixer jo, (per a fer-me lloc, em vull imaginar), i els seus companys de cucs, si s'haguessin pensat que, quaranta-nou anys després, tenien que veure's, a més, suportant el pes de la seva creu al damunt dels seus ossos, pot ser haurien decidit morir-se quinze dies abans o quinze dies després. Que encara tenen la creu ben dreta. R.I.P.