D'un temps cap aquí he descuidat una mica aquesta finestra on sovint ensenyava al món el que els meus ulls guardaven a la càmara fotogràfica. La culpa és de la velocitat amb que la tecnologia ens està superant. Des de que a la meva butxaca va entrar un estri d'aquests que fan fotos que pots penjar directamnent a la xarxa i que, de tant en tant, també es poden utilitzar per a parlar per telèfon, que gairebé només he compartit les meves fotos amb gent anònima per a mi que també m'han mostrat les seves creacions. Instagram, Ey Em i xarxes socials d'aquests tipus que et donen likes des de llocs tant llunyans com Singapur, Washington, Japó, Istambul... Fotogràfs que et donen a coneixer llocs i maneres de fer i de viure que poc tenen a veure amb nosaltres. Una finestra al Món dins de la butxaca.
Avui començo una sel·lecció per a la meva antiga finestretea de la Lleida que he donat a coneixer al planeta.
Tot el que veig a través del mirall i del toll.