Aquest és un altre tipus d'espai cultural. La Manolita. Ja els hi val, també, el nom que li han posat. No hi vaig veure cap llibre, ni cap quadre romànic, ni cap llegat de documents històrics. La llum, artificial. El so, una mica desbarrat. Poc espai lliure. Una oloreta etílica que s'encomana. Unes guatlletes que bellugaven el cul que deu ni do... Pot ser no aniré tan sovint com als del post anterior però de tant en tant vull deixar-me caure (literalment, no, eh?)
Guardant-me la llum a la butxaca
-
Vet aquí el que penjo a l'EYE EM des de que va entrar en la meva butxaca
aquest estri que capta la llum, la edita, la manipula i la publica
directament al ...
Fa 10 anys
4 comentaris:
No vas veure cap quadre penjat perquè estàven de peu,la cara d´alguns era tot un quadre i una poesia....jajaja
És veritat, ho vaig veure, em va cridar molt l'atenció el nom, però no recordo on!! Manolitaaaa....!!
vaig anar dimarts i estava a tope, i la música em va agradar. El nom jijiji doncs si, queda fatal. Quadres????? però si havia una exposició per tots els gustos!!!!! quant i tornes fixa-t'hi millor jijiji
On es q no ho recordo?
Publica un comentari a l'entrada