Cada any es perden, malauradament, uns quants dits, algun ull i de tant en tant alguna vida. És una tradició molt nostra. Però és una tradició ben bèstia.
Passeu-vos-ho be però pareu compte. Val?
Guardant-me la llum a la butxaca
-
Vet aquí el que penjo a l'EYE EM des de que va entrar en la meva butxaca
aquest estri que capta la llum, la edita, la manipula i la publica
directament al ...
Fa 10 anys
Entrades
3 comentaris:
a mi m'agrada la nit de S. Joan però reconec que els petards avegades es fan pesats i perillosos si s'utilitzen malamanent o cauen en mans de gent,crios, amb poc seny. Ara no sé si es fa tant, però quant era petita es feia la foguera i tira-vem coses per cremar. I que em dius de la coca!!!!!!!!!!!!! uuuuummmmm de muerte jijiji i el bailoteo i............... com pots veure m'agrada S. Joan
Jo també penso que és una tradició molt bèstia i massa sorollosa.
I hi ha força gent que s'ho passa ben malament i molts gossos i d'altres animals encara s'ho passen pitjor.
Publica un comentari a l'entrada