Nits de fred. De treure el guant per disparar i tornar-lo a ficar un altre cop abans de tornar a enquadrar. Nits de sol·litud i de silenci. Amb la majestuositat de la Seu Vella al davant i de la Suda al darrera. De la pasarel·la al damunt i per sota. Nits de disfrutar l'arribada de la primavera al damunt del claustre i al davant del rosetó. I el silenci i la impressió de la nau central sola i a les fosques.
I això és el que ha donat de si...
Entrades
4 comentaris:
Ha donat molt de si.
Són unes fotografies molt boniques.
Tot un artista. Val la pena que treguis la mà del guant i disparis!
No les veneien als "xiringuitos" de Salou aquestes postals??
Bones fotos!
No esperàvem menys de tú.
En comparaciò amb les meves fetes amb el mòvil...jajajaja
Salut
Deu n'hi do el que ha donat de si. Bonics i captivadors 180º i +.
Salut,
Quin privilegi, nen, haver-hi pogut accedir per fer-nos gaudir d'aquestes imatges... una altra perspectiva de la ciutat, de nit, de pau, de sorolls que no molesten, que inviten a reflexionar, a somniar, si vols...
Si et fa falta qui t'aguanti els estris, t'hi acompanyo. Però les fotos les fas tú, que en saps una mica més...
Publica un comentari a l'entrada