Era una tarda de finals d'agost. Ens comentavem els respectius viatges de vacances amb Lo Carles. I el cel era ple de viatgers que anaven o venien de les seves vacances. I deixaven la seva empremta en el cel. Una empremta rosa, que l'amor s'hi posa. I la Seu Vella, en el seu festeig amb la Lluna, ho veia.
Guardant-me la llum a la butxaca
-
Vet aquí el que penjo a l'EYE EM des de que va entrar en la meva butxaca
aquest estri que capta la llum, la edita, la manipula i la publica
directament al ...
Fa 10 anys
1 comentari:
Ooohhh...!! Que bonic nen. A part de captar també saps garlar.
M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada