Tenia un encant que embruixava. Semblava com si estiguessis en un poble. Ara s'ha covertit en una plaça de disseny i arquitectura de vanguarda. Encara sort que ens han deixat la font i els quatre arbres. Si un dia tornessin a instalar els quatre bancs que hi habia al voltant de la font i t'asseus sense mirar més enllà del banc del davant, sense veure els edificis que envolten la plaça, pot ser et transportaràs en el temps i et podràs arrivar a creure que et trobes a la plaça de l'Ereta de Lleida.
Entrades
2 comentaris:
Això ja no és l'Ereta. Ja va perdre quan va tancar el Ribeiro (glorioses tapes d'orella), posats a fer li podrien canviar el nom. M'abstinc de fer propostes.
Publica un comentari a l'entrada