dimecres, 9 de febrer del 2011

Tumbona, repelent i cervessa.

Doncs els que tenen la sort de viure a sota del pont no s'ho munten pas tan malament com ens pensem des de dalt estant. Aquest estiu pot ser vindré un dia amb la meva tumbona de camping, un pot de repelent antimosquits i una caixa de cervesses ben fresquetes. És una de les vistes més boniques de la ciutat. La remor dels cotxes pot ser se sent menys que des del cinquè pis de casa. I el so de l'aigua corrent i els ànecs que van passant de tant en tant dóna com una mena de pau i tranquilitat que no tinc a l'estiu amb les terrasses de sota de la rambla.
Quan he fet la foto estava jo, tot sol. Ja veurem d'aquí al juliol o l'agost si hi haurà lloc...


24.000 leds II

Jo no en se gaire, dil·luminar. A casa tinc algun racó que gaire be no s'hi veu. No en se més. Però jo no m'hi guanyo la vida il·luminant. Ni tampoc cobro diners per posar llum.
Ahir, tot i la meva bursitis trocanterea (au, fot-te i busca al guguel) vaig sortir a córrer una estona. Per allò de suar la cansalada i treure una mica de mala llet de sobre. Cap al parc del riu hi falta gent. I mira que n'hi havia de forasenyats corrent per allà baix amb la rasca que hi feia. Doncs, a mida que anava atansant-me cap al Pont Vell, em deia "fa patxoca, amb aquesta llum que li han posat, tota aquesta coloraina es veu ben bonica de lluny" Però, ai! Que quan estàs a sota només es veu el sostre i les parets. Macos, bonics. Però el terra no s'hi veu ni un pijo.
Quina coi de llum hi han posat? Per a que la gent que passeja per fora del riu, pels carrers de dalt puguin dir "quin Pont Vell més rebonic que els hi ha quedat! Si senyor!" Però les desenes de corredors que suen la cansalada i es treuen la mala llet de sobre cada dia que vagin en comte. No fos cas que hi entrepussin i quedin allà a terra a les fosques i no els vegi ningú.