dimecres, 30 de desembre del 2009

Carrer la Parra

És una llàstima. Es veu que en aquesta societat en la que vivim no ens podem permetre recuperar i mantenir el nostre passat arquitectònic. Tenim una Lleida subterrània, la qual, només podem catalogar-la, fotografiar-la, dibuixar-la i tornar-la a ensorrar o desmuntar per a poder fer un pàrking, ja sigui públic, com el de Ricard Viñes o privat com passarà en aquest solar de la Parra, Carme i Daniel, o ha passat en tants d'altres com el que hi ha al davant dels jutjats, o la Rambla de Ferran. Nxt!
Al menys aprofitarem, mentre duri, per gaudir d'una mica més d'espai i de llum en aquest tram de carrer i d'una vista inèdita del campanar de la Seu Vella.

diumenge, 20 de desembre del 2009

La plaça del Dipòsit

Ja no queden ni gitanos, a la plaça del Dipòsit. Aquells del Garrotin i la rumba lleidatana també han marxat per a deixar lloc als nouvinguts de terres africanes. Els moviments migratoris dins de la ciutat no deixen de ser menys interessants que els que es belluguen arreu del planeta. La gent guapa de les ciutats va deixant els centres històrics per a viure en cases mes modernes i assolellades. I aquests centres històrics, vells i atrotinats, els van ocupant els que, amb proutes feines, es poden pagar el lloguer. I cada cop estan més vells i atrotinats, perqué aquests nouvinguts només estan de passada i també volen anar a llocs més moderns i assolellats. I tornem a començar. Fins que els barris cauen i es comencen a construir cases més modernes i assolellades i els tornen a ocupar la gent guapa i foten fora als nouvinguts cap a les cases que han deixat buides.

 

dilluns, 7 de desembre del 2009

El carrer del General

O més aviat podríem dir "el que queda del carrer del General". Era un d'aquells carrers de Lleida on hi havia aquell encant... Ara tenim les costelles del Principal, runa, males herbes i pudor. Molta pudor! I la façana lateral d'un d'aquells edificis sense ànima que està proliferant cada dia més pel cor, del que un dia va ser, Lo Canyeret.

El carrer del Clavell

Diu que no se li pot fer massa cas al Google Mapes. Que si li demanes com s'hi va d'un lloc a un altre et pot fer fer un tomb espectacular. Doncs, si. No li demanis com s'hi va des de Lleida a ... El primer que et diu és "Direcció nord-est de Carrer del Canyaret cap a Carrer del Clavell" i si li fas cas arrivaràs aquí. És això, el carrer del Clavell. I pot ser t'hi passaràs una estona per a treure el cotxe. Fins i tot, si bades una mica hauràs de trucar una grua. I el que volies, precissament, era anar ràpid, no?





divendres, 13 de novembre del 2009

Walk on the wild side

Si ens sortim una mica del camí marcat com a bo, ens podem trobar que tot es veu diferent des de fora.Fins i tot el camí marcat ja no sembla tan bo... Però de vegades és interessant desviar-se. El niuiorquí o novaiorquès Lou Reed deia allò de Take a walk on the wild side.





Carrer St Domènec

Doncs jo continuaré reivindicant la nostra petita ciutat vella.
Sense, ni de bon tros, intentar comparar Barcelona amb Lleida, allà, al Gòtic, n'hi ha un futimer de carrers com aquest. Amb cases velles, carrerons estrets i amb regust d'història. Els baixos tenen joieries de diseny, botigues de roba de joves disenyadors, galeries d'art, restaurants... Pels carrers, gent que s'hi passeja, que hi compren i que s'hi troben. I turistes que fan fotos! Hi viu gent que no necessita el pàrquing a sota de casa. Hi arriven caminant o en bicicleta.
Gaire be igual que aquí. Tapiem les entrades per a que no s'hi coli ningú, que no s'hi pugui viure. Els negocis els tanquem. Diuen que fa por passejar-hi. Fins que arriba un moment que hem d'enderrocar les cases per que ja no s'aguanten. Els ionquis s'omplen les venes a sota de les escales, i els que no tenen un lloc millor s'hi caguen. Ntch



dimecres, 11 de novembre del 2009

El lleó de St Llorenç

El primer que va escupir aigua quan va rajar des del dipòsit del Pla. I després ni va haver d'altres, de fonts, que van repartir l'aigua per la Lleida infecta i malaltissa que es rentaben de tant en tant. Ara en tenim per a tots.





divendres, 9 d’octubre del 2009

Sota la via

Diu que aviat tindrem un nou pont sobre el Segre. Diu que serà el nou sky line de Lleida juntament amb La Llotja. Un tal Manterola, enginyer, navarrès, ens l'ha dissenyat per a que tinguem un pont amb cara i ulls, que ja era hora, no? Que fins ara només ens han fet ponts per anar d'una banda a l'altra del riu. Que per això són, si. Però una mica de disseny no ens farà mal. O que? Ves per on! Es donaran la ma,el pont més nou amb el més vell. El del tren.


diumenge, 13 de setembre del 2009

Autopista al cel

Era una tarda de finals d'agost. Ens comentavem els respectius viatges de vacances amb Lo Carles. I el cel era ple de viatgers que anaven o venien de les seves vacances. I deixaven la seva empremta en el cel. Una empremta rosa, que l'amor s'hi posa. I la Seu Vella, en el seu festeig amb la Lluna, ho veia.



L'ascensor del turó

Doncs mira, t'acabes d'estalviar 20 cm €. És el que val pujar a la Seu Vella utilitzant l'ascensor i veure aquesta vista que la gaudeixen més turistes que lleidatans. Això si, per a que es debloquegi el torn i puguis passar li has de donar els diners justos per cada viatger. Tot i que, si no els portes o et sembla car, sempre pots passar per l'accés per a minusvàlids que acostuma estar obert. Al menys és el que hem vist a fer...


dimarts, 8 de setembre del 2009

Mercat del Pla

Vet aquí un edifici fabulós convertit en un cagadero de coloms descomunal. He visitat ciutats que cuiden i mimen els mercats municipals i que estan plens de paradistes i de clients. Aquí tanquem els mercats històrics, els deixem que vagin caient a poc a poc i obrim grans superfícies amb capital francès on podem comprar fruita de Xile i del Marroc. I deixem que els veins autòctons marxin a barris més moderns i els barris vells s'omplin de gent de fora. Però això no és d'ara. Sempre ha estat així. A la antiga fruiteria ara hi ha una barberia africana, a la carniceria un locutori telefònic i a la pesca salada un hal alal. M'agrada i reivindico la diversitat però trobo a faltar la meva ciutat vella.


Panoràmica

El diccionari de la Enciclopèdia Catalana diu, en la seva primera definició, que una panoràmica "és allò relatiu o pertanyent al panorama". I el panorama diu que és "la vista d'un horitzó molt dilatat". És a dir, això és una panoràmica amb un horitzó ben dilatat.
En la segona definició diu que és "fet o vist a una distància que permet de copsar el conjunt del que hom vol considerar".
En aquesta panoràmica volíem que quedés ben clar l'anhel, per part de tota la família, de l'arribada de la Montse.
Un petó per als Vilà i especialment per la Montse.



dimecres, 8 de juliol del 2009

El que queda de l'Ereta

En això s'ha convertit l'Ereta...
Tenia un encant que embruixava. Semblava com si estiguessis en un poble. Ara s'ha covertit en una plaça de disseny i arquitectura de vanguarda. Encara sort que ens han deixat la font i els quatre arbres. Si un dia tornessin a instalar els quatre bancs que hi habia al voltant de la font i t'asseus sense mirar més enllà del banc del davant, sense veure els edificis que envolten la plaça, pot ser et transportaràs en el temps i et podràs arrivar a creure que et trobes a la plaça de l'Ereta de Lleida.


dissabte, 20 de juny del 2009

Altre cop St Llorenç

Mira, li tinc un especial carinyo, en aquesta plaça...
Sovint, quan passo, la retrobo...
Sempre hi ha alguna cosa que em crida l'atenció.
Avui ha estat el nou enrajolat i la llum que tocaba a la única casa que queda del que, algun dia, debia ser la plaça Sant Josep.
Algú pot estar a l'aguait que no se la carreguin?
Ja, gairebé, és el més antic després de l'esglèsia. Tota la plaça l'han modernitzada. Es que no hem aprés res, després del que li vam fer al Canyeret? Aviat tindrem una ciutat sense records de com vivíem al segle XX.
Un dia d'aquests parlarem de l'Ereta... Que deu n'hi do...

dijous, 18 de juny del 2009

Autorretrat a l'escola d'agrònoms

Un dia que feia una foto per una feineta, em vaig trobar dintre del mirall.
Com l'Alícia al país de les Meravelles.
Però, ni jo sóc l'Alícia, ni l'escola d'agrònoms és el país de les Meravelles.
I això és el que va quedar. Més aviat semblo un tafaner darrera l'artefacte retratador. De fet, no deixo de ser un voiyeur, que proba de congelar en una imatge el que veu a través del forat...

dissabte, 6 de juny del 2009

El parc de l'Aigua

Fantàstic! Tot urbanitzat. Faroles, arbres, llums i bancs i tot. I un parc a la bora del canal. Amb una estupenda passarela que el travessa a la bora de la Canadiense.
I ara, que? Qui vindrà a construir? Qui poblarà aquesta nova barriada?
Que no tenim feina... Que no hi ha diners... Que els bancs no ens en deixen. Que diuen que tampoc en tenen...
Llàstima. Els ha quedat prou bonic...

La Rambla de Farran

Sant Anasatasi. Batalla de flors. El millor acte de la espectacular (...) festa major!

La contraguarda de la Reina

Que hi tenia la Reina, a la contraguarda? No tenia el mateix que tot-hom? És a dir, el cul?
Doncs no! La Reina tenia un bar. El bar de la Sibil·la. Des del que podem gaudir d'unes vistes de la ciutat de Lleida espectaculars. I si mires a la teva esquena també pots veure la Seu Vella. Espectacular, també. De vegades, estem tan acostumats a veure el que tenim, que no ens adonem de que és una meravella. Hem de veure, fora de casa, la importància que li donen a, segons que, que no li arriba ni a la sola de la sabata a la nostra Seu Vella, per adonar-nos del que realment tenim a casa.


Les comportes a Lleida

Hem d'aprofitar els anys d'abundància. No podem deixar escapar tota aquesta aigua. Si us plau, que algú tanqui l'aixetaaaa...


El Segre rep al Noguera Pallaressa

En aquest indret de Camarassa podem fer un passeig per damunt de l'aigua del Segre quan encara no ha rebut les aigües del Pallaressa. Un passeig, un pel vertiginós. No apte per porucs.

La Julià Carbonell a la Pça de Sant Joan

Festa major. Plaça de Sant Joan. 2/4 de 7 de la tarda. Ni una cadira lliure. Ple de gom a gom. Qui ha d'actuar? Qui pot crear aquesta espectativa? No omplen estadis ni fan discos d'or. Són la Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida. Els Pets no tenien aquesta espectativa, mitja hora abans de començar... Felicitats als músics de la simfònica de Lleida.



El riu de Set.


Ara, ja no raja d'aquesta manera, el Set. Després de 15 anys asssedegat, ja ha tingut prouta abundància. Si no torna a ploure de valent, no tornarem a veure aquestes cascades d'aigua, al Segrià... Tornarem atravessar amb la bici, però ara sabrem que travessem un riu sec. El Set que te set.


Tormenta damunt d'Alfés

dijous, 16 d’abril del 2009

El riu de Set. Alfés. Aquí a la vora.

És el que te aquest país... L'any passat vam patir una sequera extrema i aquest any no en sabrem que fer, de l'aigua. En quinze dies, el riu de Set, a passat de no existir a tenir una alegria que es permet el luxe i el plaer de fer córrer l'aigua i oferir-nos aquell so exuberant de l'abundància.






dimecres, 15 d’abril del 2009

St Llorenç. Abril de 2009

Aprofitem, abans que s'acabi la crisi del totxo per gaudir d'aquesta vista de St Llorenç.
Vindrà el sr Totxo amb la seva colla i faran un bloc de pisos per gent guapa i ni tan sols ells en podran gaudir.


dimarts, 7 d’abril del 2009

Els blocs del Seminari

Ja no hi són.
Mentre jo els retrataba, per l'altra banda, un gran diplodocus mecànic feia unes grans queixalades que se'ls va repartir com una mona de pascua amb uns quants congeneres seus que sels enduien en forma de runa lluny d'aquí.





Lleida- Pirineus

El cementiri de coloms que ens van deixar l'Álvarez Cascos i el seu col·lega Siurana.
A l'aguait en passar per sota que no us regalimi un animal en descompossició.
Encara els haurem d'estar agraïts, que ens para el tren dins de la ciutat...


dimarts, 10 de març del 2009

Carrer dels Dolors - Carrer Cavallers, Març 2009

Que se n'ha fet de les cues espatarrants per anar a passar una estona amb les treballadores del règim especial del plaer?
En aquella època encara no existia l'Ara Lleida, perqué l'haguessin pogut incloure en el seu catàleg turístic...
Venien de tot el Segrià i més enllà, els turistes. Era turisme només per homes empolainats i repentinats de diumenge.
El nom del carrer encara sona a làtex i Legrain de litre i mig.





diumenge, 8 de març del 2009

Cementiri de Lleida. Febrer de 2009





Institut d'Estudis Ilerdencs. Antic Hospital de Sta Maria. Febrer de 2009



Edifici del Rectorat. Febrer de 2009



St Llorenç. Febrer de 2009



El Segre. Rufea. Gener de 2009

El Segre. Rufea. Gener de 2009



Camí de la serra Blanca, Artesa de Lleida. Gener de 2009

El Segre sota l'autovia A2. Desembre de 2008

Pça Ricard Viñes. Desembre de 2008

Carrer Nolius - Carrer Lamarca. Novembre de 2008