dijous, 16 d’abril de 2009

El riu de Set. Alfés. Aquí a la vora.

És el que te aquest país... L'any passat vam patir una sequera extrema i aquest any no en sabrem que fer, de l'aigua. En quinze dies, el riu de Set, a passat de no existir a tenir una alegria que es permet el luxe i el plaer de fer córrer l'aigua i oferir-nos aquell so exuberant de l'abundància.






4 comentaris:

Lo Carles ha dit...

Si, impressionant, és un riu en el qual molt poques vegades hi baixava aigua, estava bastant assedegat.
Hi ara, qui parla de la cultura de l'aigua, del consum responsable, del canvi climàtic, ... que ràpid ens oblidem de les coses.

Salut,

zurruletas ha dit...

Et fico aquest enllaç interessant per a tú,també pel correu electronic.

http://degalicia.es/cas/ampliar.asp?id=38

Salut!!

Marion ha dit...

M'agrada lleugerament moltíssim aquest blog. Un petó d'aquells que son molt grans!

Sole ha dit...

COIDU, actualitza el blog, jolin, que tens abandonats als teus seguidors???
Vols que et passi alguna foto???