dilluns, 31 de gener del 2011

Aquí jau el senyor Vilardell

És curiós com hem passat del "Aquí yace..." i ser colgat sota terra, en un forat per a tu sol, al "Família de..." en una paret plena de nínxols amb un forat pel darrera per a que hi càpiguin més familiars així que ho necessitin i així aprofitar més el terreny que està molt car.
 Dit això, crec que el senyor Vilardell, que va tenir la bona pensada de morir el dia que havia de nèixer jo, (per a fer-me lloc, em vull imaginar), i els seus companys de cucs, si s'haguessin pensat que, quaranta-nou anys després, tenien que veure's, a més, suportant el pes de la seva creu al damunt dels seus ossos, pot ser haurien decidit morir-se quinze dies abans o quinze dies després. Que encara tenen la creu ben dreta. R.I.P.

dissabte, 22 de gener del 2011

Portal de St Martí


És un d'aquells racons que ens queden un pél amagats, però que tenen el seu encant. La Glorieta de Baltasar Gracian. Una escultura de ferro colat per a que un artista de l'sprai hi faci la seva ganyota i el cartell de "porteu-lo lligat" és el que tenim davant del Portal de St Martí, en la antiga muralla fortificada, que donava accés a la ciutat per el Camp de Mart.

dimarts, 18 de gener del 2011

Boira groga


De vegades necessitem una mica de distància per a veure'ns millor. El melic ens el veiem més be al mirall que des de dalt estant. Només cal allunyar-se un pèl de la urbe per adonar-nos de la quantitat de llum que llencem sense profit. O és que la boira alta és de color groc?

diumenge, 16 de gener del 2011

La Normal

Recentment he tingut la oportunitat de veure un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'edifici que van tancar urgentment per perill d'esfondrament. Espectacular!
Vistes les fotos del meu mestre en això de mirar a través de l'objectiu, l'Enric Rodríguez, sembla que van sortir corrent. Expedients acadèmics, minerals a l'aula de ciències, un esquelet sentat en un banc d'un passadis amb una màscara en comptes de crani, mobles amuntegats i plens de pols i de merda d'au...
Ja han passat vint anys i encara s'aguanta. Un altre equipament en mig de la ciutat que només serveix per a criar coloms i emmagatzemar d'una manera poc recomanable tot de records del que un dia va ser la facultat de mestres de Lleida i l'escola Annexa.
Ara podem sumar l'edifici de la policia, tancat fa poc. L'edifici vermell de la bora, que te una creu en la seva cúspide, seguirà els passos dels seus veins? A la vista de la societat de descreguts que ens estem tornant, no crec que li falti gaire.

dilluns, 3 de gener del 2011

La Porta del Lleó

Per començar l'any, una imatge d'aquest personatge que tenim tan incorporat en la nostra retina que ja gaire be ni el veiem. El lleó de la Metro Goldwin Meyer. Ai, perdó. En que estaria jo pensant? El lleó que guaita, l'entrada al recinte emmurallat del turó de la Seu Vella.
Feliç 11 per a tot-hom.
Groaaaarrrrrr!!