dissabte, 4 de juny de 2011

St Joan

Ai! Quina por... S'atansa St Joan. Nit de cava, coques, revetlles, foc i petards. Ai! Els petards... Cua a la caseta instal·lada al mig del no res. Pares i fills amb ganes de fer soroll. Cartera plena. Adrenalina. La bossa dels petards lluny de la metxa. Lluuuny! Aiiii...
Cada any es perden, malauradament, uns quants dits, algun ull i de tant en tant alguna vida. És una tradició molt nostra. Però és una tradició ben bèstia.
Passeu-vos-ho be però pareu compte. Val?


3 comentaris:

isa ha dit...

a mi m'agrada la nit de S. Joan però reconec que els petards avegades es fan pesats i perillosos si s'utilitzen malamanent o cauen en mans de gent,crios, amb poc seny. Ara no sé si es fa tant, però quant era petita es feia la foguera i tira-vem coses per cremar. I que em dius de la coca!!!!!!!!!!!!! uuuuummmmm de muerte jijiji i el bailoteo i............... com pots veure m'agrada S. Joan

Montse ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Montse ha dit...

Jo també penso que és una tradició molt bèstia i massa sorollosa.

I hi ha força gent que s'ho passa ben malament i molts gossos i d'altres animals encara s'ho passen pitjor.