dimecres, 29 de juny de 2011

El que queda de Les Basses

Hi va haver un temps en el qual, qui no tenia la sort de ser d'un club i no podia anar a les quatre espectaculars piscines d'algun poble de la comarca, ni molt menys plantar la tovallola a la platja en menys de tres hores, no li quedava més remei que agafar, prèvia cua, l'autobús de les Basses que sortia de Ricard Vinyes.
Atapeït entre la senyora grossa que li regalimava l'aixella a l'altura del teu nas i el xulopiscines del pneumàtic de camió, arribaves a les guixetes de les Basses on feies una altra cua i tornaves a trobar-te l'aixella de la senyora grossa -hola que tal?- per a pagar l'entrada. Passaves aquestes portes, que sempre m'han recordat les d'una corralina, i feies una altra cua per a entrar als canviadors. Una filera de portes amb els colors del parxís amb la seva cua cada una. A dintre hi havia un banc i un penjador. I al costat contrari de la porta una finestreta del mateix color que la porta i a l'altra banda tot un món de prestatgeries plenes de bosses i senyores que anaven amunt i avall recollint i entregant roba i fitxes de resguard. Ja podies gaudir d'un dia de piscina i natura en el magnífic parc Alcalde Pons d'Alpicat.
La piscina del Pont, la Familiar, la de les Dones (Si, si. La de les Dones. Només podien entrar dones i nens. I no fa pas tan temps d'això) i la Olímpica, que d'olímpica només en tenia el nom.
Ara això, és tot el que queda. Les taquilles i les portes de la corralina.
Be, també hi ha la zona de pícnic i les barbacoes amb les seves taules i bancs de ciment indestructible que cada cap de setmana ocupen tota una colla de nouvinguts de l'est.
I els pins monumentals que han aguantat fins ara.
Les piscines estan colgades de terra i, amb una mica d'intuició, pots imaginar on eren.
Com que ara tenim una merda de piscines a tots els barris i a tots els pobles i ens plantem a la platja en poc més d'una hora, podem deixar que ocupin el nostre parc els nòmades de la caravana que ho omplen tot de merda per allà on passen.
Diuen, els que ocupen la Paeria, que ens faran un Nou Parc de les Basses. Ja!





3 comentaris:

Sole ha dit...

Ostras Miquel, quina llàstima! amb la de records que tenim els lleidatans pobres d'aquestes piscines... agafar l'autobús, suar la cansalada, aguantar les mosques... però ens hi hem deixat moltes hores de les nostres vides allà.
Algun dia t'ensenyaré alguna foto que tinc jo a les basses, de joveneta, que encara es podien ensenyar les fotos en biquini, jijiji

Lo Carles ha dit...

Quan raó tens. Un parc perdut en la deixadesa, desencant i porqueria. Aquella platja interior plena d'alegria i vitalitat l'han deixa't perdre miserablement en l'aixella d'aquella pobra dona grossa.

Isa ha dit...

jo també anva amb l'autobus ha passar calor, però m'ho passava genial amb la colleta que anava i ens emportavem entrepans per passar tot el dia. Ara sembla un cementeri, un reflex del que era, encara que t'he de dir que fa molt que molts anys que no he tornat allí. Totes les coses bones es deixen perdre a Lleida...............