dilluns, 29 de novembre de 2010

La Manolita

Aquest és un altre tipus d'espai cultural. La Manolita. Ja els hi val, també, el nom que li han posat. No hi vaig veure cap llibre, ni cap quadre romànic, ni cap llegat de documents històrics. La llum, artificial. El so, una mica desbarrat. Poc espai lliure. Una oloreta etílica que s'encomana. Unes guatlletes que bellugaven el cul que deu ni do... Pot ser no aniré tan sovint com als del post anterior però de tant en tant vull deixar-me caure (literalment, no, eh?)

4 comentaris:

zurruletas ha dit...

No vas veure cap quadre penjat perquè estàven de peu,la cara d´alguns era tot un quadre i una poesia....jajaja

Lo Carles ha dit...

És veritat, ho vaig veure, em va cridar molt l'atenció el nom, però no recordo on!! Manolitaaaa....!!

isa ha dit...

vaig anar dimarts i estava a tope, i la música em va agradar. El nom jijiji doncs si, queda fatal. Quadres????? però si havia una exposició per tots els gustos!!!!! quant i tornes fixa-t'hi millor jijiji

Anònim ha dit...

On es q no ho recordo?