180º o més

El Pla un altre cop

2011-07-15T23:15:00.007+01:00

Immutable. Davant de tota aquesta colla de personal vingut de lluny, que tenen un color una mica més torrat que el nostre, el mercat del Pla, impassible. Buit per dintre i amb molt moviment humà per fora.
Passejant per aquest barri, diuen que el més conflictiu de la capital del Segrià, pots trobar una gran varietat de personal, de la que no volta pel carrer Major.
Una senyoreta molt simpàtica, que portava la faldilla molt curta amb unes cames molt morenes, em feia la guerxina somrient i em preguntava si volia anar amb ella. Un senyor molt prim i llarg que caminava molt encorbat em deia, amb una veu que semblava el Tom Waits després de veure's uns güisquis i fumar-se unes cigarretes, que em podia aconseguir qualsevol cosa que m'interesés. Una colleta de xicots joves una mica malfargats, blancs, que parlaven un espanyol una mica del sud i portaven, cada un d'ells, una gàbia tapada amb gabardina de quadres em miraven una mica de cua d'ull , com si no se'n refiessin de mi. Pot ser feien un concurs de cant de pardals. I una mica més cap allà tot d'homes del sud del desert africà amb les mans a les butxaques que semblava que no tenien res que fer. Pot ser era l'hora d'esmorzar...
La cosa és que, de conflicte, no n'he tingut pas cap, jo. Ni avui ni cap altre dia que he passat per aquí amb la bossa penjant i la càmara a la ma.
I el mercat del Pla, em sembla que tampoc...

El que queda de Les Basses

2011-06-29T18:03:00.005+01:00

Hi va haver un temps en el qual, qui no tenia la sort de ser d'un club i no podia anar a les quatre espectaculars piscines d'algun poble de la comarca, ni molt menys plantar la tovallola a la platja en menys de tres hores, no li quedava més remei que agafar, prèvia cua, l'autobús de les Basses que sortia de Ricard Vinyes.
Atapeït entre la senyora grossa que li regalimava l'aixella a l'altura del teu nas i el xulopiscines del pneumàtic de camió, arribaves a les guixetes de les Basses on feies una altra cua i tornaves a trobar-te l'aixella de la senyora grossa -hola que tal?- per a pagar l'entrada. Passaves aquestes portes, que sempre m'han recordat les d'una corralina, i feies una altra cua per a entrar als canviadors. Una filera de portes amb els colors del parxís amb la seva cua cada una. A dintre hi havia un banc i un penjador. I al costat contrari de la porta una finestreta del mateix color que la porta i a l'altra banda tot un món de prestatgeries plenes de bosses i senyores que anaven amunt i avall recollint i entregant roba i fitxes de resguard. Ja podies gaudir d'un dia de piscina i natura en el magnífic parc Alcalde Pons d'Alpicat. La piscina del Pont, la Familiar, la de les Dones (Si, si. La de les Dones. Només podien entrar dones i nens. I no fa pas tan temps d'això) i la Olímpica, que d'olímpica només en tenia el nom.
Ara això, és tot el que queda. Les taquilles i les portes de la corralina.
Be, també hi ha la zona de pícnic i les barbacoes amb les seves taules i bancs de ciment indestructible que cada cap de setmana ocupen tota una colla de nouvinguts de l'est.
I els pins monumentals que han aguantat fins ara.
Les piscines estan colgades de terra i, amb una mica d'intuició, pots imaginar on eren.
Com que ara tenim una merda de piscines a tots els barris i a tots els pobles i ens plantem a la platja en poc més d'una hora, podem deixar que ocupin el nostre parc els nòmades de la caravana que ho omplen tot de merda per allà on passen.
Diuen, els que ocupen la Paeria, que ens faran un Nou Parc de les Basses. Ja!

Món Mort

2011-06-23T21:08:00.006+01:00

Els de la Ira han graffitejat la ciutat amb una sèrie de missatges que cadascú pot veure a la seva manera.
Jo els veig així.

Reflex

2011-06-23T21:03:00.005+01:00

Tot depen del color del vidre amb que t'ho mires

St Joan

2011-06-04T12:29:00.004+01:00

Ai! Quina por... S'atansa St Joan. Nit de cava, coques, revetlles, foc i petards. Ai! Els petards... Cua a la caseta instal·lada al mig del no res. Pares i fills amb ganes de fer soroll. Cartera plena. Adrenalina. La bossa dels petards lluny de la metxa. Lluuuny! Aiiii...
Cada any es perden, malauradament, uns quants dits, algun ull i de tant en tant alguna vida. És una tradició molt nostra. Però és una tradició ben bèstia.
Passeu-vos-ho be però pareu compte. Val?

St Martí Vell

2011-05-29T19:26:00.003+01:00

Un petit lloc, amagat i tancat, dels que et coles un dia que passes per allà i et trobes al sr Julian, el conserge del Rectorat de la UdL, el segon en la gerarquia de la Universitat després del Rector, que està recollint uns cables després de l'acte solemne de proclamació de Dr. Honoris Causa a un senyor molt important en lo seu, però que no tinc ni idea de qui coi és.
St Martí Vell.
Primer temple d'oració i de recolliment, després tancat durant molt temps, niu de coloms i de merda, rescatat després per a fer de Museu Diocesà una temporadeta i, finalment, un altre cop tancat, per a fer algun acte de tant en tant.

Escapadeta.

2011-05-17T23:27:00.003+01:00

I si em pesa una mica massa la urbe i no tinc temps, una escapadeta no gaire lluny me pot treure unes quantes neures per a tornar a començar...
I si cauen quatre gotes, doncs que be... pot ser se m'aclarirà una mica més el giny.

Bosc de columnes

2011-05-16T23:21:00.004+01:00

Un dels boscos de columnes que tenim en aquesta petita ciutat el podem trobar, amb sort i si el senyor encarregat de l'obra et deixa colar, a sota del Mercat del Pla.
Sembla que ara, al damunt, allà on abans hi havia parades de mercat i els lleidatans del centre històric podien comprar verdures, fruites i viandes variades, volen muntar alguna cosa semblant a allò que hi ha a la vora de la Plaza Mayor de la capital del regne. El Mercado de San Miguel. Un lloc on es poden menjar tapes per un preu no gaire assequible però que no paren de treballar de cara al guiri i al madriles de pro.
Però, és que no aprenem res, en aquesta ciutat, o que? Això aquí no funciona! Després de tenir-lo tancat i omplint-se de merda durant vint anys ara tenen la genial idea de fer una cosa que funcionarà mentre duri la novetat i després, a pagar els deutes entre tots. Ntx!

Muralles al Turó

2011-04-02T20:04:00.001+01:00

Som capaços de fer un pas per sota d'una muralla d'uns quants segles enrera,

Per pujar-la pel seu darrera,

però no podem adreçar les que ens han caigut...

Ntx!

Els pous de gel.

2011-03-31T15:26:00.001+01:00

Recentment el nostre Paer, igual que molts d'altres alcaldes d'aquest, el nostre país, just un dia abans que la Junta Electoral Central prohibís de fer inauguracions ni de publicar les grans coses que han fet durant el seu últim mandat, va tallar la cinta del nou parc de Santa Cecília o del nord del turó de la Seu Vella i d'accés al castell de la Suda per aquest vessant del turó, que com ja vam parlar al Nou ascensor, no és el del turista i la postal, sinó que és el nostre.
Doncs, com que ja sabien que sortiria la prohibició, van obrir a correcuita sense acabar d'enllestir.
Jo m'hi vaig passejar al dia següent mentre els obrers reparaven el que encara no s'havia estrenat i netejaven el que encara no havíem embrutat.
A la porta dels pous de gel hi havia un xicot molt net que escombrava el que es veu des de fora. Jo m'hi vaig colar. El que no es veu des de fora no ho han tocat. És ple de merda. Però encara vaig poder gaudir de la fresqueta i la immensitat d'aquests dos forats folrats de pedra que tenim al turó.
Si haguéssim d'omplir aquests dos megapous amb la neu que ens cau ara a Lleida em sembla que ens hi podríem estar molt de temps. Devia de nevar molt, en aquells temps per gaudir del gel que hi feien aquí dins... o és que importaven neu del Pirineu?
Si no els coneixeu, aneu-hi. Paga la pena.

Errenteria

2011-02-14T22:02:00.004Z

Lleidako Kanpoaldean, Oiartzun ibaiaren ertzean kokaturiko hiri eder hau aurkitu dugu. Errenteria.
Ja em perdonaran els vascos, però ho he intentat.
Vam menjar i vam beure. D'això, els bascos, en saben. I nosaltres no vam pas quedar malament. Pot ser ens van faltar hores per a fer una mica de turisme però va pagar la pena. A l'esquerra. la Casa Consistorial. A la dreta, l'esglèsia de Santa Maria.
Hi haurem de tornar amb més temps a veure si aprenem alguna cosa més.

Tumbona, repelent i cervessa.

2011-02-09T22:43:00.005Z

Doncs els que tenen la sort de viure a sota del pont no s'ho munten pas tan malament com ens pensem des de dalt estant. Aquest estiu pot ser vindré un dia amb la meva tumbona de camping, un pot de repelent antimosquits i una caixa de cervesses ben fresquetes. És una de les vistes més boniques de la ciutat. La remor dels cotxes pot ser se sent menys que des del cinquè pis de casa. I el so de l'aigua corrent i els ànecs que van passant de tant en tant dóna com una mena de pau i tranquilitat que no tinc a l'estiu amb les terrasses de sota de la rambla.
Quan he fet la foto estava jo, tot sol. Ja veurem d'aquí al juliol o l'agost si hi haurà lloc...

24.000 leds II

2011-02-09T22:23:00.002Z

Jo no en se gaire, dil·luminar. A casa tinc algun racó que gaire be no s'hi veu. No en se més. Però jo no m'hi guanyo la vida il·luminant. Ni tampoc cobro diners per posar llum.
Ahir, tot i la meva bursitis trocanterea (au, fot-te i busca al guguel) vaig sortir a córrer una estona. Per allò de suar la cansalada i treure una mica de mala llet de sobre. Cap al parc del riu hi falta gent. I mira que n'hi havia de forasenyats corrent per allà baix amb la rasca que hi feia. Doncs, a mida que anava atansant-me cap al Pont Vell, em deia "fa patxoca, amb aquesta llum que li han posat, tota aquesta coloraina es veu ben bonica de lluny" Però, ai! Que quan estàs a sota només es veu el sostre i les parets. Macos, bonics. Però el terra no s'hi veu ni un pijo.
Quina coi de llum hi han posat? Per a que la gent que passeja per fora del riu, pels carrers de dalt puguin dir "quin Pont Vell més rebonic que els hi ha quedat! Si senyor!" Però les desenes de corredors que suen la cansalada i es treuen la mala llet de sobre cada dia que vagin en comte. No fos cas que hi entrepussin i quedin allà a terra a les fosques i no els vegi ningú.

Carrer Alsamora

2011-02-05T18:51:00.004Z

Ja no en queden de carrerons d'aquests al centre històric de Lleida. Sembla que cada cop en queda menys d'història en aquest centre històric. A l'esquerra l'Ereta (qui t'ha vist?) i a la dreta habitatges socials del carrer Cavallers.
L'anunci ens pot fer pensar que poc li queda en aquesta cantonada centenària per a convertir-se en una altra arquitectura moderna encasquetada a la força en un lloc que no se li escau.
I ens resignem.
I ens deixem fer.
Ntx!

Les Comportes de La Canadiense

2011-02-05T18:00:00.005Z

Les comportes de La Canadiense, de primers de segle XX n'han vist de tots colors. Ara porten una bona temporada tranquil·la. Des de la riuda del 82, ja fa gaire be trenta anys, només hi ha hagut alguna crescudeta.
Sembla que després de la cagada que ens va fer la Confederación Hidrográfica del Ebro, de convertir lo nostre Segre, al pas per Lleida, en una cequieta, va reviscolant i va agafant vida pròpia. Hi han crescut tota mena d'arbres als marges, a més dels que la CHE ens va plantar com en un jardí. Hi venen a viure ocells que deuen trobar que no s'hi està tan malament, a part dels que bonament han introduït artificialment a l'illa de les comportes. Encara quedarà prou be si la natura no es torna a enfadar i torna a desfer el, que amb el temps, s'ha regenerat.

Aquí jau el senyor Vilardell

2011-01-31T18:56:00.004Z

És curiós com hem passat del "Aquí yace..." i ser colgat sota terra, en un forat per a tu sol, al "Família de..." en una paret plena de nínxols amb un forat pel darrera per a que hi càpiguin més familiars així que ho necessitin i així aprofitar més el terreny que està molt car.
Dit això, crec que el senyor Vilardell, que va tenir la bona pensada de morir el dia que havia de nèixer jo, (per a fer-me lloc, em vull imaginar), i els seus companys de cucs, si s'haguessin pensat que, quaranta-nou anys després, tenien que veure's, a més, suportant el pes de la seva creu al damunt dels seus ossos, pot ser haurien decidit morir-se quinze dies abans o quinze dies després. Que encara tenen la creu ben dreta. R.I.P.

Portal de St Martí

2011-01-22T17:46:00.003Z

És un d'aquells racons que ens queden un pél amagats, però que tenen el seu encant. La Glorieta de Baltasar Gracian. Una escultura de ferro colat per a que un artista de l'sprai hi faci la seva ganyota i el cartell de "porteu-lo lligat" és el que tenim davant del Portal de St Martí, en la antiga muralla fortificada, que donava accés a la ciutat per el Camp de Mart.

Boira groga

2011-01-18T19:58:00.003Z

De vegades necessitem una mica de distància per a veure'ns millor. El melic ens el veiem més be al mirall que des de dalt estant. Només cal allunyar-se un pèl de la urbe per adonar-nos de la quantitat de llum que llencem sense profit. O és que la boira alta és de color groc?

La Normal

2011-01-16T10:47:00.003Z

Recentment he tingut la oportunitat de veure un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'edifici que van tancar urgentment per perill d'esfondrament. Espectacular!
Vistes les fotos del meu mestre en això de mirar a través de l'objectiu, l'Enric Rodríguez, sembla que van sortir corrent. Expedients acadèmics, minerals a l'aula de ciències, un esquelet sentat en un banc d'un passadis amb una màscara en comptes de crani, mobles amuntegats i plens de pols i de merda d'au...
Ja han passat vint anys i encara s'aguanta. Un altre equipament en mig de la ciutat que només serveix per a criar coloms i emmagatzemar d'una manera poc recomanable tot de records del que un dia va ser la facultat de mestres de Lleida i l'escola Annexa.
Ara podem sumar l'edifici de la policia, tancat fa poc. L'edifici vermell de la bora, que te una creu en la seva cúspide, seguirà els passos dels seus veins? A la vista de la societat de descreguts que ens estem tornant, no crec que li falti gaire.

La Porta del Lleó

2011-01-03T18:48:00.005Z

Per començar l'any, una imatge d'aquest personatge que tenim tan incorporat en la nostra retina que ja gaire be ni el veiem. El lleó de la Metro Goldwin Meyer. Ai, perdó. En que estaria jo pensant? El lleó que guaita, l'entrada al recinte emmurallat del turó de la Seu Vella.
Feliç 11 per a tot-hom.
Groaaaarrrrrr!!

24.000 leds

2010-12-25T19:33:00.005Z

Molt bonic. Ara tenim un Pont Vell nou. Il·luminat psicodèlicament amb 24.000 leds i dotze programes que li donaran diverses varietats cromàtiques. Això és el que diu la propraganda institucional. Jo, el quart d'hora que vaig tenir el meu nas exposat al fred de la bora del Segre, vaig veure tots els colors que es poden apreciar en la foto. Tres. Blau, verd i vermell. No se pas que deuen fer tants programes per a tres colors. Ens garanteixen una vida útil de 14 anys, 55.000 hores de durada i un estalvi en el consum de 106.236 kilowatts. M'agrada molt el resultat que dòna aquest enllumenat, però, ara, calia? Si haguéssim continuat com fins ara, quant ens haguéssim estalviat?

El Segre escandalós

2010-12-13T19:05:00.006Z

En baixa molta d'aigua en aquest Segre que ens travessa la ciutat. Sense so, sembla que s'estigui tan be, però si t'estàs una estona aquí palplantat, a més de quedar-te amb la punta del nas gelada, acabaràs amb un mal d'oïdes que gaire be no es pot aguantar.

Paisatge prenadalenc

2010-12-13T18:37:00.002Z

Doncs, com cada any per aquestes dates, més d'un cop hem de passar per aquests paisatges prenadalencs per a fer les compres d'última hora. Passadissos abarrotats de caixes i gent carregada d'abrics, paquets, la llista del que vol la Clàudia, el Ramon, la Roser, l'Enric , la Núria, els Iaios, els Padrins... i, sobre tot, la cartera ben plena. Que no es noti que molta gent les passa magres. La pobra canalla no en te cap de culpa de la crisi dels grans. Fem-ho per ells que, després, tindran la joguina dins de la caixa, al fons de l'armari durant onze mesos, just abans de portar-la a la oenegé que la regalarà a algú amb no tanta sort com els nostres.

La Manolita

2010-11-29T19:09:00.002Z

Aquest és un altre tipus d'espai cultural. La Manolita. Ja els hi val, també, el nom que li han posat. No hi vaig veure cap llibre, ni cap quadre romànic, ni cap llegat de documents històrics. La llum, artificial. El so, una mica desbarrat. Poc espai lliure. Una oloreta etílica que s'encomana. Unes guatlletes que bellugaven el cul que deu ni do... Pot ser no aniré tan sovint com als del post anterior però de tant en tant vull deixar-me caure (literalment, no, eh?)

l'Illa Maternitat

2010-11-29T18:25:00.008Z

Envoltant una extensió considerable, tenim l'Illa Maternitat: el polèmic Museu de Lleida (altrament dit de l'expoli d'art aragonés, ntx), l'Arxiu Històric i la Biblioteca Pública. I al mig de tota aquesta cultura no se'ls acut cap més altra cosa que utilitzar, la meitat de l'espai, per a que andròmines de quatre rodes ocupin un lloc que podria ser per als bípeds. I l'altra meitat, una bona esplanada de grava per a que els bípeds de la zona portin a cagar els seus cuadrúpeds domesticats.
Fa poc que, al soterrani del Museu, han obert un bar amb terrassa de cara a aquest pati des d'on es pot gaudir d'un bon espai obert, al bell mig de l'atapeït centre històric.
Tot és començar...

Passarel·la de Maristes 2

2010-11-18T16:51:00.004Z

Dissabte tarda. Tarda de tardor. Poc a fer. Badar. Gaudir de la llum. Llum especial. Cel aburrit lleidatà. Ombres. Repeticions. Paral·leles.

Ricard Viñes

2010-11-09T19:53:00.003Z

Doncs, a pesar de les nombroses veus disonants respecte de la plaça que ens ha fet la Benedetta Tagliabue, jo discrepo. Trobo que ens han endreçat aquest espai respecte del que teníem des del 75, sense aquells aparcaments en bateria, que només feien que ocupar un lloc que, en comptes de ser per a una andròmina estàtica arropenjada damunt de quatre rodes, ara és per a nosaltres.
Que si els mamotretos aquests de ferro no deixen veure la plaça, que si aquesta gespa no durarà gens, que si els bancs aquests que no pots seure... Au, va! Relaxeu-vos una mica. Les ciutats ja no són per als cotxes. Les ciutats poc a poc ens les estem apropiant les persones. Espais per a caminar, seure, badar... Els cotxes lluny o amagats.

Per davant i per darrera.

2010-11-05T16:19:00.007Z

El ciclista bloguero, Oscar Patsi, en el seu blog La Revolución de las Mariposas, argumentava, un dia, que "la característica principal dels hospitals d'aquest país és que el seu perímetre exterior és simplement un gran aparcament." Diu que "aquests grans temples del dolor haurien d'estar envoltats d'aire pur, on la calma passegés junt amb l'esperança dels que estrenen cor o han perdut les dos cames i la núvia." En aquestes terres ponentines devem tenir sort. Tenim, per davant del gran hospital Arnau de Vilanova, uns jardins antics i frondosos i, pel darrera, una gran plaça, que va enfonsar un d'aquests aparcaments en el que hi havia bofetades per aparcar, per a que la calma pugui passejar junt amb l'esperança dels que estrenen cor o han perdut les dos cames i la núvia.
Gràcies Oscar Patsi per les teves reflexions.

Passarel·la de Maristes

2010-11-01T16:44:00.002Z

I ja tenim un altre lloc per a travessar lo riu a Lleida. S'ha de veure de nit. Li han posat unes rajoles retroil·luminades de colors que fan un efecte prou psicodèlic. I la sensació de passar per primer cop, d'una banda a l'altra, per damunt del Segre per un lloc nou és sempre agradable.

La gran marquesina

2010-10-16T20:22:00.004+01:00

Pot ser si que canviant-li una mica els colors no seria tan trista, aquesta estació d'autobusos que aviat deixarà de ser-ho per una altra de més moderna i més a prop de la de trens.
Que se'n farà, d'aquesta? Amb aquesta marquesina que la ilumina no faran pas un centre comercial, no? Una piscina coberta? Una pista de gel? Una biblioteca? Un pitch and putt? Un burròdrom? Un jardí botànic?

Festes de la Tardor

2010-09-28T20:38:00.003+01:00

I heus aquí una colla ben variopinta: Jaume 1er el Conqueridor i donya Lionor; el Xinès i la Xinesa; la Mora i el Moro; El Faraó i la Faraona; Cleopatra i Marc Antoni; l'infant Berenguer... La cosa és que t'els trobes a tots arreplegats al pati de la Paeria i dius: en que pensaben els nostres paers quan encomanaven una parella nova de gegants? Que no tinguessin res a veure amb tot el que hi havia? Una colla de freakis en un reality show! Això és el que semblen! Però és el que ens ha tocat i ens els estimem perquè són els nostres gegants.

Nou Ascensor

2010-09-02T21:06:00.006+01:00

Ara es veu que també podrem pujar a la Seu Vella amb ascensor pel vesant nord. I caminant, si volem. Sembla que s'hi han posat de valent, en això de dignificar i donar accés, a aquesta banda del turó tan bonic i tan deixat. Tota aquesta banda de les muralles del Camp de Mart,que no surt ni en les postals, ni en la imatge del temps de tv3, serà, segurament, la nostra. No la del turista que puja a la Seu Vella. Si no la del Lleidatà que va a passejar o a fer esport. Ja era hora!
Ep! No correu a pujar-hi que està tot tancat. Encara treballen...

La ciutat llunyana

2010-07-23T17:13:00.001+01:00

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d’ideals que volíem bastir

entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

Amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha pot ser,

que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze

que de torres altíssimes s’allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres 1910 - 1942

Tarda de calor a la Mitjana

2010-07-05T18:06:00.003+01:00

Tarda de dissabte. 38º a l'ombra. Persianes baixades. Aire condicionat a tota màquina. Fa por sortir de casa. Se m'està fotent el cul quadrat de estar sentat davant d'aquesta andròmina que em connecta amb el món. Ja n'hi ha prou! Foto el camp. I mai més ben dit. Me'n vaig a la Mitjana. Ep! Al tanto! Se'm menjaran els mosquits. Pot de repelent. Ben sucat. Ulleres de sol. Trípode, càmera i bicicleta. Només sortir del pàrking em penedeixo de no estar davant de l'andròmina que em connecta amb el món. La calor em fot una bofetada que gaire be em tumba de la bici. Arrivo a la Mitjana i baixa la temperatura, al menys, 5º. No hi ha gaires eixelebrats que hagin sortit de casa. I els que ho han fet no fan cara d'haver tingut cap bona idea. Als mosquits els sento com passen derrapant així que m'oloren. Foteu-vos. Avui no me la clavareu! M'endinso en el bosquet que hi ha entre el canal i el camí de Granyena. Aaaaaaahhh! Foscor. Fresqueta. Silenci. Pau. Sol·litud. He fet be de sortir de casa.

Raïm i arengada

2010-05-31T22:58:00.002+01:00

Poc a dir.
Els contrastos estan be.
Com el raïm i l'arengada.
El dolç i el salat.
L'un tensat per sota i l'altre tensat per dalt.
L'un vell i l'altre jove.
I la Llotja que s'ho mira de lluny.

El súper mega palau. La Llotja

2010-05-31T21:50:00.007+01:00

Doncs resulta que és com si et compressis un súper mega cotxe de gama alta. Súper xulo, comodíssim i que corre molt i que tot-hom està encantat amb ell i a tot-hom li agrada molt. Però es veu que, quan te'l vas comprar, et pensaves que faries uns viatges espectaculars i que aniries la mar de be amb aquest cotxe tan súper mega guai del paraguai. Però, en quan el vas tenir, vas veure que només podries anar a comprar el pa i el diari a la bora de casa, però, i que? Aniries la mar de be amb el teu súper mega cotxe.
Ara es veu que el súper mega palau de congressos i convencions tan súper guai que ens han fet, només pot fer alguna representació de circ i d'òpera per a les criatures (que ja esta bé), i lliuraments d'orles, per qué no tenim prou places hoteleres per a portar congressistes ni convencionistes.
Ah, no. Que van fer la de un súper mega sindicat d'àmbit nacional. Així ja està, home. Ja n'han fet una.
Ntx

Lo pont de Príncep de Viana

2010-05-09T20:22:00.007+01:00

Ha passat tot l'abril i part de maig. Ja som a la festa major i jo que només treballo per diners. Pot ser que fem alguna cosa per plaer, no? Aquí he trobat un parell de fotos que tenia amagades pel calaix que ja podríem treure ara que no és novetat.
El pont del Monterola.

Gairebé el trobo més atractiu per sota que des de damunt estant.

Nits de fred a la Seu Vella

2010-03-20T18:30:00.011Z

Després d'una temporadeta de sequera photoshopera, però no de retratera, vet aquí una sèrie mogràfica de la Seu Vella nocturna.
Nits de fred. De treure el guant per disparar i tornar-lo a ficar un altre cop abans de tornar a enquadrar. Nits de sol·litud i de silenci. Amb la majestuositat de la Seu Vella al davant i de la Suda al darrera. De la pasarel·la al damunt i per sota. Nits de disfrutar l'arribada de la primavera al damunt del claustre i al davant del rosetó. I el silenci i la impressió de la nau central sola i a les fosques.
I això és el que ha donat de si...

Teatre Principal

2010-02-07T09:18:00.005Z

I que en farem, ara, del Principal? Que se'n farà de l'esplendor que va lluïr en temps? Ja començava a patir la desídia que tenim per les coses velles, però ara que tenim aquest fantàstic palau de la Llotja, ens caurà a poc a poc? Tot el que ha arrivat a viure... Teatre, òpera, conferències, mítins, cinema... La gent "Guapa" que s'ha trobat en aquest vestíbul ara es trobaran al marge dret del riu, una mica més amunt. És una institució privada però ens el sentim una mica nostre, no? A veure si a qui li correspongui ens el cuida i ens ofereix una programació per a que puguem continuar gaudint-ne.

La Llotja 2

2010-01-24T09:33:00.004Z

Ves. Que li vols fer? La trobo atractiva i fotogènica, aquesta Llotja. I si, a més, li poses la Seu Vella a sobre, doncs, aquest és el resultat. Segurament que la Francine Houben ja s'ho devia de mirar des d'aquí abans de començar a dibuixar.

La Llotja

2010-01-22T20:54:00.010Z

Ja ha despegat. L'ovni musical i de colors de la Llotja ja està en marxa. A veure si li sabem treure partit, entre tots, en aquesta meravella que ens ha aixecat la Francine Houben de mecanoo. A més hem guanyat un nou espai per passejar, jugar i badar. Una plaça espectacular. Felicitats, Lleida.

Los Ángeles

2010-01-18T20:28:00.005Z

De vegades, veient alguna d'aquelles pinícules americanes en la que es veu Los Ángeles des de dalt, tot estant dins d'un càdillac, em fa pensar que no tenim gaire que envejar, aquí a la Terra Ferma. Bueno, pot ser una mica de grandària de ciutat. Per que la vista és gaire be la mateixa. De fet, aquests jovens que estan festejant dalt del turó només els falta el càdillac.

Carrer la Parra

2009-12-30T19:47:00.005Z

És una llàstima. Es veu que en aquesta societat en la que vivim no ens podem permetre recuperar i mantenir el nostre passat arquitectònic. Tenim una Lleida subterrània, la qual, només podem catalogar-la, fotografiar-la, dibuixar-la i tornar-la a ensorrar o desmuntar per a poder fer un pàrking, ja sigui públic, com el de Ricard Viñes o privat com passarà en aquest solar de la Parra, Carme i Daniel, o ha passat en tants d'altres com el que hi ha al davant dels jutjats, o la Rambla de Ferran. Nxt!
Al menys aprofitarem, mentre duri, per gaudir d'una mica més d'espai i de llum en aquest tram de carrer i d'una vista inèdita del campanar de la Seu Vella.

La plaça del Dipòsit

2009-12-20T11:11:00.005Z

Ja no queden ni gitanos, a la plaça del Dipòsit. Aquells del Garrotin i la rumba lleidatana també han marxat per a deixar lloc als nouvinguts de terres africanes. Els moviments migratoris dins de la ciutat no deixen de ser menys interessants que els que es belluguen arreu del planeta. La gent guapa de les ciutats va deixant els centres històrics per a viure en cases mes modernes i assolellades. I aquests centres històrics, vells i atrotinats, els van ocupant els que, amb proutes feines, es poden pagar el lloguer. I cada cop estan més vells i atrotinats, perqué aquests nouvinguts només estan de passada i també volen anar a llocs més moderns i assolellats. I tornem a començar. Fins que els barris cauen i es comencen a construir cases més modernes i assolellades i els tornen a ocupar la gent guapa i foten fora als nouvinguts cap a les cases que han deixat buides.

El carrer del General

2009-12-07T15:32:00.004Z

O més aviat podríem dir "el que queda del carrer del General". Era un d'aquells carrers de Lleida on hi havia aquell encant... Ara tenim les costelles del Principal, runa, males herbes i pudor. Molta pudor! I la façana lateral d'un d'aquells edificis sense ànima que està proliferant cada dia més pel cor, del que un dia va ser, Lo Canyeret.

El carrer del Clavell

2009-12-07T08:51:00.004Z

Diu que no se li pot fer massa cas al Google Mapes. Que si li demanes com s'hi va d'un lloc a un altre et pot fer fer un tomb espectacular. Doncs, si. No li demanis com s'hi va des de Lleida a ... El primer que et diu és "Direcció nord-est de Carrer del Canyaret cap a Carrer del Clavell" i si li fas cas arrivaràs aquí. És això, el carrer del Clavell. I pot ser t'hi passaràs una estona per a treure el cotxe. Fins i tot, si bades una mica hauràs de trucar una grua. I el que volies, precissament, era anar ràpid, no?

Walk on the wild side

2009-11-13T21:17:00.011Z

Si ens sortim una mica del camí marcat com a bo, ens podem trobar que tot es veu diferent des de fora.Fins i tot el camí marcat ja no sembla tan bo... Però de vegades és interessant desviar-se. El niuiorquí o novaiorquès Lou Reed deia allò de Take a walk on the wild side.

Carrer St Domènec

2009-11-13T17:55:00.004Z

Doncs jo continuaré reivindicant la nostra petita ciutat vella.
Sense, ni de bon tros, intentar comparar Barcelona amb Lleida, allà, al Gòtic, n'hi ha un futimer de carrers com aquest. Amb cases velles, carrerons estrets i amb regust d'història. Els baixos tenen joieries de diseny, botigues de roba de joves disenyadors, galeries d'art, restaurants... Pels carrers, gent que s'hi passeja, que hi compren i que s'hi troben. I turistes que fan fotos! Hi viu gent que no necessita el pàrquing a sota de casa. Hi arriven caminant o en bicicleta.
Gaire be igual que aquí. Tapiem les entrades per a que no s'hi coli ningú, que no s'hi pugui viure. Els negocis els tanquem. Diuen que fa por passejar-hi. Fins que arriba un moment que hem d'enderrocar les cases per que ja no s'aguanten. Els ionquis s'omplen les venes a sota de les escales, i els que no tenen un lloc millor s'hi caguen. Ntch

El lleó de St Llorenç

2009-11-11T19:20:00.005Z

El primer que va escupir aigua quan va rajar des del dipòsit del Pla. I després ni va haver d'altres, de fonts, que van repartir l'aigua per la Lleida infecta i malaltissa que es rentaben de tant en tant. Ara en tenim per a tots.

Sota la via

2009-10-09T17:08:00.006+01:00

Diu que aviat tindrem un nou pont sobre el Segre. Diu que serà el nou sky line de Lleida juntament amb La Llotja. Un tal Manterola, enginyer, navarrès, ens l'ha dissenyat per a que tinguem un pont amb cara i ulls, que ja era hora, no? Que fins ara només ens han fet ponts per anar d'una banda a l'altra del riu. Que per això són, si. Però una mica de disseny no ens farà mal. O que? Ves per on! Es donaran la ma,el pont més nou amb el més vell. El del tren.

Autopista al cel

2009-09-13T16:18:00.011+01:00

Era una tarda de finals d'agost. Ens comentavem els respectius viatges de vacances amb Lo Carles. I el cel era ple de viatgers que anaven o venien de les seves vacances. I deixaven la seva empremta en el cel. Una empremta rosa, que l'amor s'hi posa. I la Seu Vella, en el seu festeig amb la Lluna, ho veia.

L'ascensor del turó

2009-09-13T16:05:00.003+01:00

Doncs mira, t'acabes d'estalviar 20 cm €. És el que val pujar a la Seu Vella utilitzant l'ascensor i veure aquesta vista que la gaudeixen més turistes que lleidatans. Això si, per a que es debloquegi el torn i puguis passar li has de donar els diners justos per cada viatger. Tot i que, si no els portes o et sembla car, sempre pots passar per l'accés per a minusvàlids que acostuma estar obert. Al menys és el que hem vist a fer...

Mercat del Pla

2009-09-08T20:31:00.003+01:00

Vet aquí un edifici fabulós convertit en un cagadero de coloms descomunal. He visitat ciutats que cuiden i mimen els mercats municipals i que estan plens de paradistes i de clients. Aquí tanquem els mercats històrics, els deixem que vagin caient a poc a poc i obrim grans superfícies amb capital francès on podem comprar fruita de Xile i del Marroc. I deixem que els veins autòctons marxin a barris més moderns i els barris vells s'omplin de gent de fora. Però això no és d'ara. Sempre ha estat així. A la antiga fruiteria ara hi ha una barberia africana, a la carniceria un locutori telefònic i a la pesca salada un hal alal. M'agrada i reivindico la diversitat però trobo a faltar la meva ciutat vella.

Panoràmica

2009-09-08T19:28:00.004+01:00

El diccionari de la Enciclopèdia Catalana diu, en la seva primera definició, que una panoràmica "és allò relatiu o pertanyent al panorama". I el panorama diu que és "la vista d'un horitzó molt dilatat". És a dir, això és una panoràmica amb un horitzó ben dilatat.
En la segona definició diu que és "fet o vist a una distància que permet de copsar el conjunt del que hom vol considerar".
En aquesta panoràmica volíem que quedés ben clar l'anhel, per part de tota la família, de l'arribada de la Montse.
Un petó per als Vilà i especialment per la Montse.

El que queda de l'Ereta

2009-07-08T19:52:00.004+01:00

En això s'ha convertit l'Ereta...
Tenia un encant que embruixava. Semblava com si estiguessis en un poble. Ara s'ha covertit en una plaça de disseny i arquitectura de vanguarda. Encara sort que ens han deixat la font i els quatre arbres. Si un dia tornessin a instalar els quatre bancs que hi habia al voltant de la font i t'asseus sense mirar més enllà del banc del davant, sense veure els edificis que envolten la plaça, pot ser et transportaràs en el temps i et podràs arrivar a creure que et trobes a la plaça de l'Ereta de Lleida.

Altre cop St Llorenç

2009-06-20T10:50:00.004+01:00

Mira, li tinc un especial carinyo, en aquesta plaça...
Sovint, quan passo, la retrobo...
Sempre hi ha alguna cosa que em crida l'atenció.
Avui ha estat el nou enrajolat i la llum que tocaba a la única casa que queda del que, algun dia, debia ser la plaça Sant Josep.
Algú pot estar a l'aguait que no se la carreguin?
Ja, gairebé, és el més antic després de l'esglèsia. Tota la plaça l'han modernitzada. Es que no hem aprés res, després del que li vam fer al Canyeret? Aviat tindrem una ciutat sense records de com vivíem al segle XX.
Un dia d'aquests parlarem de l'Ereta... Que deu n'hi do...

Autorretrat a l'escola d'agrònoms

2009-06-18T22:43:00.005+01:00

Un dia que feia una foto per una feineta, em vaig trobar dintre del mirall.
Com l'Alícia al país de les Meravelles.
Però, ni jo sóc l'Alícia, ni l'escola d'agrònoms és el país de les Meravelles.
I això és el que va quedar. Més aviat semblo un tafaner darrera l'artefacte retratador. De fet, no deixo de ser un voiyeur, que proba de congelar en una imatge el que veu a través del forat...

El parc de l'Aigua

2009-06-06T14:33:00.003+01:00

Fantàstic! Tot urbanitzat. Faroles, arbres, llums i bancs i tot. I un parc a la bora del canal. Amb una estupenda passarela que el travessa a la bora de la Canadiense.
I ara, que? Qui vindrà a construir? Qui poblarà aquesta nova barriada?
Que no tenim feina... Que no hi ha diners... Que els bancs no ens en deixen. Que diuen que tampoc en tenen...
Llàstima. Els ha quedat prou bonic...

La Rambla de Farran

2009-06-06T14:26:00.003+01:00

Sant Anasatasi. Batalla de flors. El millor acte de la espectacular(...) festa major!

La contraguarda de la Reina

2009-06-06T14:07:00.003+01:00

Que hi tenia la Reina, a la contraguarda? No tenia el mateix que tot-hom? És a dir, el cul?
Doncs no! La Reina tenia un bar. El bar de la Sibil·la. Des del que podem gaudir d'unes vistes de la ciutat de Lleida espectaculars. I si mires a la teva esquena també pots veure la Seu Vella. Espectacular, també. De vegades, estem tan acostumats a veure el que tenim, que no ens adonem de que és una meravella. Hem de veure, fora de casa, la importància que li donen a, segons que, que no li arriba ni a la sola de la sabata a la nostra Seu Vella, per adonar-nos del que realment tenim a casa.

Les comportes a Lleida

2009-06-06T14:02:00.002+01:00

Hem d'aprofitar els anys d'abundància. No podem deixar escapar tota aquesta aigua. Si us plau, que algú tanqui l'aixetaaaa...

El Segre rep al Noguera Pallaressa

2009-06-06T13:47:00.002+01:00

En aquest indret de Camarassa podem fer un passeig per damunt de l'aigua del Segre quan encara no ha rebut les aigües del Pallaressa. Un passeig, un pel vertiginós. No apte per porucs.

La Julià Carbonell a la Pça de Sant Joan

2009-06-06T13:38:00.003+01:00

Festa major. Plaça de Sant Joan. 2/4 de 7 de la tarda. Ni una cadira lliure. Ple de gom a gom. Qui ha d'actuar? Qui pot crear aquesta espectativa? No omplen estadis ni fan discos d'or. Són la Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida. Els Pets no tenien aquesta espectativa, mitja hora abans de començar... Felicitats als músics de la simfònica de Lleida.

El riu de Set.

2009-06-06T12:32:00.005+01:00

Ara, ja no raja d'aquesta manera, el Set. Després de 15 anys asssedegat, ja ha tingut prouta abundància. Si no torna a ploure de valent, no tornarem a veure aquestes cascades d'aigua, al Segrià... Tornarem atravessar amb la bici, però ara sabrem que travessem un riu sec. El Set que te set.

Tormenta damunt d'Alfés

2009-06-06T12:28:00.002+01:00

El riu de Set. Alfés. Aquí a la vora.

2009-04-16T21:13:00.007+01:00

És el que te aquest país... L'any passat vam patir una sequera extrema i aquest any no en sabrem que fer, de l'aigua. En quinze dies, el riu de Set, a passat de no existir a tenir una alegria que es permet el luxe i el plaer de fer córrer l'aigua i oferir-nos aquell so exuberant de l'abundància.

St Llorenç. Abril de 2009

2009-04-15T16:58:00.004+01:00

Aprofitem, abans que s'acabi la crisi del totxo per gaudir d'aquesta vista de St Llorenç.
Vindrà el sr Totxo amb la seva colla i faran un bloc de pisos per gent guapa i ni tan sols ells en podran gaudir.

Els blocs del Seminari

2009-04-07T20:09:00.008+01:00

Ja no hi són.
Mentre jo els retrataba, per l'altra banda, un gran diplodocus mecànic feia unes grans queixalades que se'ls va repartir com una mona de pascua amb uns quants congeneres seus que sels enduien en forma de runa lluny d'aquí.

Lleida- Pirineus

2009-04-07T15:12:00.002+01:00

El cementiri de coloms que ens van deixar l'Álvarez Cascos i el seu col·lega Siurana.
A l'aguait en passar per sota que no us regalimi un animal en descompossició.
Encara els haurem d'estar agraïts, que ens para el tren dins de la ciutat...

El mercat de dissabte

2009-04-05T19:24:00.000+01:00

Pça de la Sal

2009-03-31T11:16:00.002+01:00

Campus Universitari

2009-03-28T20:51:00.000Z

El Pati de les Comèdies. 7'30 del matí.

2009-03-27T20:41:00.000Z

Casa Magí Llorens. Març 2009

2009-03-25T20:28:00.001Z

El Pati de les Comèdies en el 25 aniversari del Centre Cultural Lleidatà de Dansaires

2009-03-22T08:52:00.002Z

Més amunt, encara. Sta Maria de Tahüll.

2009-03-22T08:50:00.001Z

Una mica més amunt. Sant Climent de Tahüll

2009-03-22T08:48:00.000Z

Quatre Cantons, Març 2009

2009-03-17T21:41:00.004Z

Carrer dels Dolors - Carrer Cavallers, Març 2009

2009-03-10T22:58:00.005Z

Que se n'ha fet de les cues espatarrants per anar a passar una estona amb les treballadores del règim especial del plaer?
En aquella època encara no existia l'Ara Lleida, perqué l'haguessin pogut incloure en el seu catàleg turístic...
Venien de tot el Segrià i més enllà, els turistes. Era turisme només per homes empolainats i repentinats de diumenge.
El nom del carrer encara sona a làtex i Legrain de litre i mig.

Cementiri de Lleida. Febrer de 2009

2009-03-08T23:20:00.001Z

Cementiri de Lleida. Febrer de 2009

2009-03-08T23:18:00.001Z

Institut d'Estudis Ilerdencs. Antic Hospital de Sta Maria. Febrer de 2009

2009-03-08T23:12:00.001Z

Edifici del Rectorat. Febrer de 2009

2009-03-08T23:11:00.001Z

St Llorenç. Febrer de 2009

2009-03-08T23:09:00.001Z

El Segre. Rufea. Gener de 2009

2009-03-08T23:08:00.001Z

El Segre. Rufea. Gener de 2009

2009-03-08T23:06:00.001Z

Camí de la serra Blanca, Artesa de Lleida. Gener de 2009

2009-03-08T23:00:00.001Z

El Segre sota l'autovia A2. Desembre de 2008

2009-03-08T22:58:00.001Z

Pça Ricard Viñes. Desembre de 2008

2009-03-08T22:57:00.001Z

Carrer Nolius - Carrer Lamarca. Novembre de 2008

2009-03-08T22:52:00.001Z

Lo Canyeret. Novembre de 2008

2009-03-08T22:50:00.001Z

Lo Canyeret. A la esquerra, Sant Joan. Novembre de 2008

2009-03-08T22:48:00.001Z

Carrer Xavier Puig Andreu. Novembre de 2008

2009-03-08T22:43:00.001Z

Carrer St Antoni M Claret - St Domènec. Novembre de 2008

2009-03-08T22:38:00.001Z

Carrer Ballester. Setembre de 2008

2009-03-08T22:36:00.001Z

El Roser. Juliol de 2008

2009-03-08T22:35:00.001Z

La Seu Vella. Juny de 2008

2009-03-08T22:32:00.001Z

El Segre. Juny de 2008

2009-03-08T22:30:00.001Z

La Costa del Jan. Juny de 2008

2009-03-08T22:27:00.001Z

La Seu Vella. Juny de 2008

2009-03-08T22:26:00.001Z